Amor particular de Lluís Llach

Me ha venido a la mente esta canción.

Hacía tiempo que no la escuchaba.

Maravillosa. 

Fantástico Lluís Llach.

Es para escucharla. Para vivirla.

Com t’ho podria dir 

perquè em fos senzill, i et fos veritat, 

que sovint em sé tan a prop teu, si canto, 

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, 

i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, 

que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat, 
en la joia junts, en la pena junts, 
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots 
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. 
Per tot això i coses que t’amago 
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo. 

T’estimo, sí, 
potser amb timidesa, potser sense saber-ne. 
T’estimo, i et sóc gelós 
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; 
t’estimo, i em sé feliç 
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys, 
i vindrà l’adéu, com així ha de ser, 
i em pregunto si trobaré el gest correcte, 
i sabré acostumar-me a la teva absència, 
però tot això serà una altra història, 
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo. 

T’estimo, sí, 
potser amb timidesa, potser sense saber-ne. 
T’estimo, i et sóc gelós 
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; 
t’estimo, i em sé feliç 
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...