Veure una obra de teatre (o petites escenes d'una representació) i un programa de televisió és molt semblant en molts d'aspectes i al mateix temps molt diferent. Ahir vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho en poques hores.
Primer, teatre. Petits fragments de petites representacions i grans moments. Final de curs, nervis, emoció... No hi ha lloc per les equivocacions, simplement són petits errors sense importància. S'encenen els focos i comença sense un previ assaig davant de tot, sense retocs de maquillatge i sense saber si el públic respondrà o no, si aplaudirà, s'avorrirà, s'emocionarà o es dormirà. Em va agradar, teatre negre i teatre de gestos... sobretot el segon per ser una història trista i alegre al mateix temps... per tractar el que és diferent, per deixar un final, en certa manera, incert.
Després, toca córrer cap a la tele... També hi ha focos, nervis però en aquest cas sí que n'hi ha assaig previ, preparació del públic, retocs de maquillatge enmig del programa... Gestos i moviments assajats fins al darrer moment. No hi ha lloc per l'error... hi ha moltes persones darrera la càmara; el públic de l'auditori només és una petita part, però també és emocionant. Veure tot el que hi ha darrera... càmeres, maquilladors, regidors, presentadors, guionistes, productors... Veure les preses, el canvi del públic d'un costat cap a l'altre... Emocionant... Diferent... Això sí, ens vàrem morir de gana i sed, però tot no és pot tenir ;-P
Al teatre havia anat, a la tele, no.
Tota una experiència per un sol dia... s'haurà de repetir!
No hay comentarios:
Publicar un comentario